Cia La Nevera presenta “Trit” – dissabte 27 febrer 21h00 – Carnet RAI 3€+taquilla inversa

Captura de pantalla 2016-02-22 a las 19.25.56

Trit (triturat o fet a miques) és un conte poètic escrit l’any 2000 per Manel Queralt ple d’imatges evocadores. Escrit en hendecasílabs en un català molt ric en matisos. Amb la possibilitat de ser traduït a altres idiomes o transformar-lo en un espectacle sense gairebé paraules, tot i que la paraula té molt de pes, enriqueix les imatges i descriu el món i el viatge de Trit.

Trit és un ésser similar a una persona que porta tota la seva vida fent una mateixa acció en un mateix lloc, no coneix res ni ningú més. De sobte això canvia i ha d’emprendre un viatge que li farà canviar tot el que ell entenia fins ara com a Vida.

Trit És un espectacle de titelles per adults. Hi apareixen tres titelles interpretant el paper de Trit

El primer Trit que veiem és el que viu a la muntanya i treballa tot el dia sense fer-se cap pregunta ni qüestionar res. És un titella de taula manipulat per tiges, entre dos manipuladors, d’uns 65 cm d’alçada.

El segon Trit que apareix és el que baixa al soterrani i furga en el fang amb l’esperança de trobar algun cabdell. És un titella petit de vareta, d’uns 20 cm, manipulat per una persona.

El tercer Trit que veiem és el que es va a la vall intentant trobar més fil o algú que l’ajudi. És un titella de fil de la mateixa alçada que el Trit de taula. És idèntic a aquest, ja que figura que és el mateix personatge. És també el que haurà d’escoltar a la Vella de dos Caps, personatge tèrbol que a través de les històries dels morts que hi ha al seu voltant intenta xuclar l’energia i la vida de Trit. Interpretada amb màscara caracteritzada com a vella i la pròpia actriu caracteritzada com a jove pàl·lida. Aquest personatge un tant esquizofrènic representa la figura de la Mort. Podem veure un cap, l’altre o tots dos alhora. La màscara de la Vella esta construïda a partir de les faccions de l’actriu.

I finalment torna a aparèixer el primer Trit que torna cap a casa amb més fil i decideix canviar el rumb de la seva vida i escalar muntanya amunt cap a nous horitzons i aventures.

En aquest espectacle es dóna molta importància a l’ambient, les imatges oníriques, l’atmosfera i les sensacions que puguin evocar sensacions i pensaments a l’espectador. És per això que la companyia dóna molta rellevància a la llum i a l’espai sonor.

La composició musical és original per l’obra i música en directe. Un músic acompanya les accions, somnis o pensaments de Trit, la narració i la Vella de dos Caps amb una mandolina elèctrica, violí, serra musical i roda de bicicleta.

I el darrer component de l’ obra que manca per esmentar són les narradores. Dues veus femenines que a part de narrar la història són les que preveuen i adverteixen a Trit del que li passarà, sense ell sentir-les. Una interpretació que es podria fer d’aquestes veus és que són alguna cosa que està per sobre de la humanitat o allò mundà, alguna cosa similar a deesses, tal i com s’entenien a l’època grega.

Direcció: Rosa Bigas

Coordinació Escènica: Anna Carone

Escriptor: Manel Queralt

Intèrprets i manipuladors: Josep Milán i Rosa Bigas