CICLE DE POESIA: Desde las raíces – 15/03/19

Divendres 15, 21:00
CICLES RAI PRESENTA: LABIOS DE PAPEL en
CICLE DE POESIA
SESSIÓ #5.
Paraules, gestos, música i imatges flueixen i dialoguen constantment. Els versos es converteixen en gestos, en imatges, en sons; es xiuxiuegen, es criden.
Idioma: castellà.
PREU: 7€

Reservar entradas.

 

 

LABIOS DE PAPEL és un col·lectiu en femení que neix el febrer de 2018, a partir d’una proposta de l’artista visual Eloisa Alquati. Som un grup multidisciplinari i cultural de dones artistes, procedents de diferents indrets del món: poetes, actrius, músiques, una intèrpret de llengua de signes i una il·lustradora. Juntes, creem recitals performatius i immersius de poemes nascuts des de l’essència femenina, amb acompanyament musical en viu i dibuix eròtic en directe. Els nostres esdeveniments són canviants, ens agrada plasmar cada espectacle segons l’espai i les possibilitats que ens ofereix, jugar amb ell, perquè sigui sempre diferent i el més íntim i proper al públic possible.

El nostre treball té una natura performativa i una força sincera. Busquem una trobada viva entre teatre, arts visuals i recital poètic, mitjançant una construcció dramatúrgica i sonora, al voltant de la paraula, del gest i dels poemes interpretats per cadascuna. Tots els textos que presentem són originals, propis de cada poeta. Alguns són més eròtics, altres més sensuals i altres sobre el que viu, sent i desitja una dona: els seus laberints i camins, la cura de si mateixa en la recerca de l’amor, el sexe, els sentits i el plaer, i la urgent necessitat de ser a la fi, subjecte i sentir-se realment respectada.

La mirada i la veu de les dones són el nostre fil conductor, per portar el públic a un món pintoresc i oníric on Força i Fragilitat es fonen en un viatge apassionat per les facetes del desig, entre home i dona, entre dona i dona, entre ésser i ésser, generant profundes suggestions i intenses emocions, des de la rissa fins a les llàgrimes, tornant a la rissa.

Paraules, gestos, música i imatges flueixen i dialoguen constantment. Els versos es converteixen en gestos, en imatges, en sons; es xiuxiuegen, es criden, es canten, es reciten, es converteixen en acció i traços. Cadascuna de nosaltres es carrega a si mateixa, la seva humanitat, ànima i cos. Totes experimentem, actuant entre la gent, a prop de les persones, sense quarta paret, cadascuna amb el seu propi llenguatge artístic, creant un diàleg-concert-visual que embolcalla el públic present, com en un gojós i càlid encanteri.

L’afluència, la participació i ‘aplaudiment de totes les persones que han donat suport fins ara el nostre treball, ens mou a continuar per aquest camí amb creixent entusiasme.