¡Mira cómo suenan! N.4 -Cròniques musicals il·lustrades- Exposició des del 8 de juny fins a final temporada.

Pedro Strukelj és il·lustrador, arquitecte i gestor cultural argentí/mexicà radicat a Barcelona. Participa de projectes culturals vinculats a la música de tradició/creació, l’arquitectura moderna a Amèrica Llatina i el muntatge d’exposicions. Forma part del grup de dibuixants que es reuneixen entorn del terme de Cuadernistas, on s’ha especialitzat en la crònica il·lustrades de concerts, debats i accions socials.

En aquesta ocasió, l’artista fa una crònica flamenca. Farà un mural a RAI, una peça única i irrepetible, a partir del concert del dia 8 de juny, de José de los Camarones i Edgar L. Platón, i continuarà el dia 14 de juny, al concert flamenc de Ruth Quesada, Cris Candela i Edgar L. Platón a la guitarra. 

¡Mira cómo suenan!

Frank Zappa va dir que parlar de música era com ballar d’arquitectura, i Tito Puente que “salsa és el que se li posa als spaghettis”. Què dirien avui aquests dos genis musicals sobre l’obra d’un arquitecte que dibuixa la música?

Dibuixar la música en directe, en el seu hàbitat per excel·lència, amb les seves respectives condicions i limitacions és l’entorn en què treballa Pedro Strukelj les seves il·lustracions. Així és com sorgeixen aquestes cròniques visuals que volen sonar i sonen amb “desparpajo” en tots els ritmes que aborda, des de la cumbia fins al flamenc, passant pel tango, el folklore, el jazz o la música electrònica. Dibuixades com sense aixecar la mà, com si fos una sola línia la que dóna forma al músic, a l’instrument, a l’ambient, a l’escenari, fonent-ho tot en un mateix pla, però amb un joc que respecta i també desafia la perspectiva i les tres dimensions.

Aquesta cosmogonia gràfica s’amplifica amb textos, dibuixats també, que redimensionen les escenes i el seu caràcter de crònica. Crec que a Frank Zappa i Tito Puente els hauria agradat protagonitzar alguna d’elles.

Enrique Romero

www.pedrostrukelj.com